5. Església de Santa Maria
Es tracta d’un edifici neoclàssic de planta de creu llatina i nau única, amb sis capelles laterals a banda i banda i trifori. El vitrall situat darrere la imatge de la Mare de Déu de la Llet i les baranes de l’altar del Sant Crist de la Pobla són obra de Josep Jujol. Destaca, com a element exterior, el campanar octogonal, reconstruït el 1943. Finalitzada el 1793, les obres de construcció del nou temple parroquial s’iniciaren el 1789 i substituirà, definitivament, la parròquia vella, instal·lada al castell. De construcció senzilla (amb pedra tosca aparellada amb morter de calç) el 1879 patí un ensorrament catastròfic. Fins al 1957 Santa Maria de Claramunt formava part del bisbat de Barcelona i en aquell moment quedarà incorporada al bisbat de Vic. D’aquesta manera es cloïa un llarg procés de reforma eclesiàstica que afectà la parròquia poblatana greument, amb la separació de les nombroses esglésies sufragànies del territori de l’antiga baronia de la Conca d’Òdena: Santa Bàrbara (Font de la Reina) se’n separà ja el 1728; sant Martí de Carme i sant Hilari de Vilanova esdevenen parròquies el 1779 i al final, Sant Joan Baptista (la Torre de Claramunt) i Sant Salvador d’Espoia ho esdevindran el 1869. Com a element destacats conservats a l’església de Santa Maria hi trobem dues de les claus de volta de l’antiga església de la Trinitat i el cambril de la Mare de Déu, on s’hi conserven el retaule barroc dedicat a la Mare de Déu, la talla policromada gòtica de la Mare de Déu de la Llet (s. XIII) i el Sant Crist de Claramunt, tardoromànic (s. XII).
