Visita Autoguiada la Pobla de Claramunt

Visita Autoguiada la Pobla de Claramunt

Octubre 2022

Objectiu i distribució del document

Presentem una descripció dels principals punts d’interès de la Pobla de Claramunt per tal de permetre l’elaboració d’una visita autoguiada, que prendrà el format més idoni a triar pel client, essent possible traslladar-la a senyalètica física, fulleteria o, fins i tot, mitjans multimèdia.

Aquest document, doncs, es distribueix en dos grans apartats. Primer, una identificació dels punts d’interès principals, a grans trets, de la Pobla de Claramunt, sense entrar en una descripció dels mateixos. Aquest primer apartat també identifica aquells que formaran part de l’autoguia proposada.

En el segon apartat, també dividit en dos grans apartats, trobem primer una descripció dels principals punts d’interès, amb textos que es poden incorporar directament a la proposta de visita autoguiada.

El segon apartat fa referència als altres punts d’interès identificats, fent una primera proposta per incloure’ls en la visita autoguiada proposada però de forma més genèrica. Es tracta, com bé indiquem, d’una proposta opcional, i per tant es pot implementar en aquesta ocasió o deixar-la per a futures intervencions.

Identificació de punts d’interès

Els principals punts d’interès del nucli de la Pobla de Claramunt els situem a la Pobla Nova i el barri de les Figueres. Descartem, per qüestions de distància i accessibilitat, el conjunt d’habitatges troglodítics del barri de Sant Andreu, els espais del barri de Sant Procopi, així com el de la Pobla Vella. A més, és clar del mateix Castell de Claramunt i la Muntanya dels Nens, tot i que recomanem identificar-los d’alguna manera com a espais d’interès per a accions futures.

Zones o barris Elements a destacar Inclòs a la visita autoguiada Castell de Claramunt Castell de Claramunt No Muntanya dels nens No Camí antic al castell No Barri de Sant Procopi Padró de Sant Procopi No Rec de l’Estrassa No Molí de l’Estrassa-Colònia Vallès No Casino Recreatiu No Cal Talleret Sí Pobla Nova Església de Santa Maria Sí Capella de la Trinitat Sí Antiga Casa de la Vila Sí Cal Coca Sí Les Tres Fonts Sí Campanar Vell Sí Safareig Sí Fàbrica Nova Sí Barri de les Figueres Molí del Jeroni Sí Molí de Dalt Sí Molí de Baix Sí Cal Fuster de les Figueres Sí Barri de Sant Andreu Capella de Sant Andreu No Coves de Sant Andreu No Pobla Vella Ca l’Antonet No Cal Cristòfol No Mas dels Vivencs No Can Galan No

 

Descripció

Punts principals

La Pobla Nova

El 1344, una gran riuada acaba amb el primitiu nucli de població: la Pobla Vella. Aquesta desgràcia, però, serà la base per a l’aparició d’un nou nucli habitat, allunyat del Pas Blau i arrecerat a la falda del turó de la Guàrdia, ben bé als peus del Castell de Claramunt. El nou nucli, que s’instal·la a l’antic pati del Coca, va creixent i dotant-se d’edificis singulars que expliquen el passat poblatà, una vila que neix el 1344 amb la concessió de la Carta Pobla per part d’Hug de Cardona.

1. Les Tres Fonts

Les Tres Fonts es troba en un dels punts més elevats i extrems del nucli de la Pobla Nova. Aquesta font de tres brocs, tot i no destacar gaire en la seva fàbrica (els seus llargs anys de servei han fet que s’hagi anat modificant i adaptant als nous temps), és clau per entendre la Pobla de Claramunt. Recollint les aigües del torrent Pujol, amb un cabal relativament estable, va esdevenir la principal font d’aigua corrent per al nou nucli i encara avui alimenta el safareig.

2. Campanar Vell

Aquest és un dels pocs elements identificables de l’antiga Capella de la Santíssima Trinitat. Es mantenen les restes de la base d’un campanar octogonal, adossat a la capçalera de l’antiga capella. Al número 2 del carrer de les Tres Fonts hi trobem l’entrada de l’antiga rectoria, inconfusible gràcies al gravat del capell eclesiàstic de la llinda de la portalada.

3. Cal Talleret

El casal noucentista de Cal Talleret presenta una façana simètrica caracteritzada per les quatre grans columnes dòriques que emmarquen les dues portes de la planta baixa. Destaca la balconada del segon pis, en ferro forjat, amb dos elements de treball de forja molt interessants: el drac alat amb què es clou la pèrgola central i el motiu vegetal del centre de la barana. Aquest edifici clou la Pobla Vella i dona pas al barri de Sant Procopi, desenvolupat sobretot a partir del segle XIX.

4. Capella de la Santíssima Trinitat

Fundada el 1380 per Ramon Muset, com a capella privada, el 1463 realitzarà funcions parroquials a causa de la destrucció de l’església del castell. Es tractava d’un edifici gòtic de planta de nau única i creuer, amb un campanar ortogonal adossat, del qual encara es conserva part de la base, situat a ponent. També es conserva una de les claus de volta de l’antiga capella amb la representació del Pare Etern. Cal destacar la dovella central de la portalada de la rectoria, amb la data de 1799. L’església de la Trinitat no esdevindrà mai parròquia, funcions que li seran atribuïdes, directament, a la nova església de Santa Maria a partir de la seva consagració.

5. Església de Santa Maria

Es tracta d’un edifici neoclàssic de planta de creu llatina i nau única, amb sis capelles laterals a banda i banda i trifori. El vitrall situat darrere la imatge de la Mare de Déu de la Llet i les baranes de l’altar del Sant Crist de la Pobla són obra de Josep Jujol. Destaca, com a element exterior, el campanar octogonal, reconstruït el 1943. Finalitzada el 1793, les obres de construcció del nou temple parroquial s’iniciaren el 1789 i substituirà, definitivament, la parròquia vella, instal·lada al castell. De construcció senzilla (amb pedra tosca aparellada amb morter de calç) el 1879 patí un ensorrament catastròfic. Fins al 1957 Santa Maria de Claramunt formava part del bisbat de Barcelona i en aquell moment quedarà incorporada al bisbat de Vic. D’aquesta manera es cloïa un llarg procés de reforma eclesiàstica que afectà la parròquia poblatana greument, amb la separació de les nombroses esglésies sufragànies del territori de l’antiga baronia de la Conca d’Òdena: Santa Bàrbara (Font de la Reina) se’n separà ja el 1728; sant Martí de Carme i sant Hilari de Vilanova esdevenen parròquies el 1779 i al final, Sant Joan Baptista (la Torre de Claramunt) i Sant Salvador d’Espoia ho esdevindran el 1869. Com a element destacats conservats a l’església de Santa Maria hi trobem dues de les claus de volta de l’antiga església de la Trinitat i el cambril de la Mare de Déu, on s’hi conserven el retaule barroc dedicat a la Mare de Déu, la talla policromada gòtica de la Mare de Déu de la Llet (s. XIII) i el Sant Crist de Claramunt, tardoromànic (s. XII).

6. Antiga Casa de la Vila

L’antiga casa de la Vila, situada al bell mig del carrer Major (o del Mig, com apareix també en la documentació) és fruit de la unió de dos edificacions amb orígens i funcions diferenciades. Per una banda, i situat a la banda nord, trobarem l’antiga presó senyorial, que ja devia exercir les funcions de presó de la baronia de la Conca d’Òdena al segle XV. Al seu costat, i davant de l’hostal dels Coca, es construí a finals del segle XVI la Casa del Comú, que en una primera instància havia de fer les funcions d’hospital. El 1790, segons els qüestionaris de Zamora, s’indica que no hi ha ajuntament a la Pobla. El 1817 la Casa del Comú esdevé també forn, amb la construcció de l’habitatge del forner. En aquestes dates les instal·lacions de l’antiga presó senyorial s’integren en l’edifici de la Casa de la Vila, que es configura tal com la coneixem avui, un edifici porxat de dues plantes i baixos, no sense les consegüents reclamacions i queixes senyorials. Entre la Casa de la Vila i l’Hostal dels Coca s’hi configurarà la plaça Major (avui, de la Vila) on s’hi arribarà a celebrar mercat de forma esporàdica, sobretot quan els Cardona prohibeixin els seus vassalls d’acudir al mercat d’Igualada (fet que es produirà intermitentment entre els segles XIV i XVIII).

7. Cal Coca

L’edifici de Cal Coca, un gran casal essencialment popular, però amb destacats elements renaixentistes, és l’expressió del poder d’aquesta nissaga de propietaris poblatans. És, sens dubte, l’edifici més rellevant del carrer Major fins al segle XVIII, només superat per l’església de Santa Maria. Presenta façana a dos carrers, essent la principal la del carrer Major, ocupant una superfície de 325 m2 i tres altures (soterrani, planta i pis) tot ell amb coberta a dues aigües i ràfec. L’interior de cal Coca s’organitzava com un mas benestant, amb celler al soterrani, botiga de l’oli, del blat, quadres i corrals a la primera planta i alcoves i un despatxa al pis. Hi destaquen, com dèiem, els finestrals renaixentistes de la façana, profusament decorats. Presenten motius animals, vegetals i geomètrics, entre els quals cal destacar les garlandes florals que emmarquen els finestrals, i els petits dimonis que es distribueixen per les columnes, així com els caps d’angelet (putti) que actuen com a mènsules. El finestral central queda rematat per un timpà on hi podem intuir l’encaix per a un escut d’armes que no es devia omplir mai. Els altres dos, es clouen amb l’habitual petxina.

8. El Safareig

El safareig és una de les més rellevants expressions d’obra civil al nucli de la Pobla Nova. De la mateixa manera que les Tres Fonts, la bassa de 4x1,75 metres del safareig, s’alimenta del torrent de Can Pujol. L’estructura actual, coberta amb una petita teulada a un sol vessant, es construí el 1784, tot i que no s’ha de descartar l’existència d’algun element similar més antic. Les aigües que sobreeixien d’aquest safareig servien, al principi, per omplir la bassa del rector, avui desapareguda, cosa que fa que avui retorni l’aigua ja al torrent. Proper al safareig hi havia hagut l’escorxador municipal, avui desaparegut, i l’espai ha esdevingut una petita plaça.

9. La Fàbrica Nova

Situada entre els carrers de la Barquera i el carrer Raval, amb la façana principal a l’avinguda Catalunya, trobem el conjunt de la Fàbrica Nova, una indústria instal·lada entre 1925 i 1930 que formava part del conjunt de fàbriques de Pius Rubert i Laporta, especialitzada en la producció de paraigües. De tot el conjunt destaca el primer edifici, amb característiques pròpies de l’arquitectura industrial d’inicis del segle XX.

10. Barri de les Figueres

10.1. Molí del Jeroni

També conegut com el molí del Janer o Gener, es tracta d’una instal·lació molinera que ocupa el sector nord-est del barri de les Figueres. Una de les primeres mostres d’establiments moliners de la Pobla, apareix ja documentat al segle XVI com a molí fariner. Passà del Janer o Gener als Coca que el transformaran en molí bataner, arrendant-lo al paraire igualadí Segimon Borrull. Més tard serà transformat en molí paperer pels germans Romeu. Passarà, a finals del segle XIX, als Romaní. Hi destaca el mur de tàpia del carrer Creueta.

10.2. Molí de Dalt

Molí documentat ja a finals del segle XVII com un dels quatre que admeten posseir els Coca. Es configura com a molí paperer i serà el més important dins de l’espai urbanitzat de la Pobla (la resta de molins paperers els trobarem allunyats del nucli principal). Passà, a inicis del segle XX als Guarro. Amb el temps serà transformat en habitatge, tot i conservar elements propis dels molins paperers manuals.

10.3. Cal Fuster de les Figueres

Mas vinyater documentat al segle XVIII amb antecedents del segle XIV. Al seu voltant s’hi configurà el barri de les Figueres. Edifici de tres pisos on destaca, a la façana, la Font de les Figueres, amb rajola blava catalana amb imatges del Sant Crist de la Pobla i de la Mare de Déu de la Llet. Entre 1964 i 1968 fou conegut com el «Celler de l’Art».

10.4. Molí de Baix

Documentat ja al segle XVI com a «fàbrica d’aram», produint alambins per a les fassines de la Pobla, passarà als Coca al segle XVII, transformant-se en molí paperer. El 1923, Ròmul Gavarró compra els drets d’aigües dels molins de les Figueres, fundant una societat destinada a abastir d’aigua corrent Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla (Rigat S.A.) Hi destaca, a la façana, el relleu que representa a Sant Procopi, patró de la Pobla, a cavall.

 

Punts opcionals

Castell de Claramunt

Sobre el cim del turó de la Guàrdia, trobareu una de les fortaleses més importants de la comarca. El Castell de Claramunt s’encimbella a 450 msnm i controla la Conca d’Òdena. Hi podreu accedir seguint el camí de la Muntanya dels Nens o bé el Camí Vell, des de les Tres Fonts.

Barri de Sant Procopi

El barri de Sant Procopi apareix com l’extensió de la Pobla Nova a partir del segle XVIII, quan la població creix, resseguint l’antic Camí Ral. Ho fa, a més, al voltant de dos espais destacats: la Colònia Vallés, un molí paperer conegut com el Molí de l’Estrassa i el Casino Recreatiu, construït a principis del segle XX.

Barri de Sant Andreu

Des del segle XI on ara hi ha el barri de Sant Andreu hi existeix un espai de poblament, organitzat al voltant de la capella de Sant Andreu, aquest, però, és un espai d’habitatge en coves, que es manté actiu fins al segle XVIII.

La Pobla Vella

A la llera est del riu Anoia és on va nèixer la Pobla Vella, controlant el gual del Pas Blau. La riuada del 1344 va fer desaparèixer aquest nucli, però a partir del segle XV es recupera parcialment a partir de l’aparició de nous masos. Destaquen Can Galan, Ca l’Antonet, Cal Cristòfol i el Mas dels Vivencs 

Darrera actualització: 09.05.2023 | 17:47