La música i l'art van ser, el dissabte 16 de juliol, els protagonistes al Castell de Claramunt. Les actuacions van tenir com a teló de fons el magnífic entorn medieval del monument, juntament amb la lluna i el bon ambient que va acompanyar la vetllada. Unes 380 persones van pujar fins a la fortalesa per gaudir de la música d'arrel tradicional en aquest marc incomparable. A 2/4 de 9 del vespre es va inaugurar l'exposició de quadres de gran format de Xavier Saló "17 colors", una mostra de pintura que en paraules de l'artista i escenògraf del Teatre Nacional de Catalunya: "Sempre busco la manera més fàcil de fer les coses. Em va atreure la proposta de fer una exposició a la sala del Castell de la Pobla. Volia fer quadres grans, pensats expressament per a aquest espai tant potent. Em van donar unes teles que em servirien per pintar i vaig preparar litres de pintura amb pigments intensos. Tenia poc temps i havia de pintar ràpid. El resultat són uns quadres per deixar-se emportar pel simple plaer de mirar, sense reflexionar." Una magnífica exposició que es pot visitar fins al diumenge 21 d'agost. Després de la inauguració, el primer dels concerts estava dedicat a tots els públics. La Mireia Zamora i el Toni Xuclà van captivar els nens i el públic familiar que els va acompanyar. Amb una guitarra plena de cançons, ganes de cantar i una maleta màgica plena de poesia: de Lola Casas, les bombolles de Joana Raspall, els ingredients alimentaris de Miquel Martí i Pol, els insectes de Pere Quart, el mapa del camí de Francesc Pujols i, fins i tot, el gat i el gos de Marc Granell, que vivien dins la maleta màgica. Joan Rovira va ser descobert per un públic entregat que va interactuar amb el cantautor de Camarles (Baix Ebre), artista revelació dels premis Enderrock 2016 per votació popular. Després de la seva època de músic de carrer, Rovira va sorprendre amb les cançons del disc de debut, que porta per títol Peix Sense Espina (Satélite K), i amb un gran directe. Amb més de 18.000 seguidors a facebook és autor també de cançons com Germans de llengua o Lo meu riu. Com ell mateix diu: "Va ser al carrer on vaig aprendre a interactuar amb la gent i a crear un show dinàmic i diferent cada cop". La cloenda del festival va anar a càrrec de l'incombustible Miquel del Roig, trobador contemporani, que, com sempre, amb una primera part punyent del concert va carregar contra totes les injustícies del nostre món i els casos de corrupció del Partit Popular, la monarquia, els bancs i un llarg etcètera de referències que convidaven a la reflexió. Durant unes dues hores, va entrellaçar una cançó rera l'altra amb peces populars que tothom coneix, canta i que han esdevingut himnes.
