Enterren les cendres del republicà exiliat a Mèxic Josep Farreras al cementiri de la Pobla de Claramunt

El republicà exiliat a Mèxic des de 1944, Josep Farreras i Borrull, ha pogut retornar al seu país, la seva darrera voluntat. Les cendres de Farreras, que va morir a Mèxic DF el 25 de maig als 93 anys, van ser enterrades al cementiri de la Pobla de Claramunt, el dilluns 8 de setembre, en una cerimònia íntima.
Amb la presència de familiars, amics i l'alcalde poblatà, Santi Broch, Josep Farreras va ser enterrat amb un record entranyable a la seva persona. La poblatana Marta Carceller va interpretar diverses peces al violí i familiars i amics van llegir paraules de record al finat.
Josep Farreras i Borrull va néixer el 7 de febrer de 1921 a cal Patera, al terme municipal de la Torre de Claramunt. Quan era petit anava a peu des de la Torre fins a l'escola de la Pobla, on feia classes amb el mestre Emili Viguera i on es va traslladar a viure la seva família.
L'any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, va ser voluntari de l'exèrcit republicà i al front de Brunete el van ferir. El 1937, de retorn a Barcelona, va guanyar unes oposicions per fer de mestre de primària i va treballar a escoles de Verdum i Sant Gervasi, a Barcelona. A final de 1938 el van mobilitzar per anar al front de l'Ebre i quan hi va haver la retirada va passar per Barcelona. Va creuar la frontera cap a França, on va ser internat als camps de concentració d'Argelers i de Brams.
El gener de 1940 va agafar un vaixell amb destí cap a la República Dominicana. Allà va treballar en diverses feines i el juliol de 1944 es va traslladar a Veracruz i després a ciutat de Mèxic, on es va quedar definitivament com a exiliat polític.
El primer cop que va tornar a la Pobla de Claramunt va ser el 1959 per visitar el seus pares. Un fet que cal ressaltar de la vida de Farreras és que el 2003 va portar a Catalunya una de les còpies de la pel·lícula Catalunya màrtir , ara dipositada a la Filmoteca, un documental informatiu sobre els bombardejos franquistes a Lleida, Granollers i Barcelona. El film li va fer arribar qui va ser la seva dona, Maria Teresa Domingo, que havia treballat amb Lluís Companys i que va rebre l'encàrrec de preservar la pel·lícula, datada l'any 1938.