Plà nol i estances del castell de Claramunt
- Camí d'accés al castell
- Porta d'entrada al castell
- Pati exterior
- Església de Sta. Maria
- Capella de Sta. Margarida
- Plaça del castell
- Sala gran
- Sala petita
- Pati interior
- Torre quadrada nord, presó
- Torre de l'Homenatge
- Terrat
- Muralles
Pati exterior
En aquesta zona és on es trobaven les dependències del rector, entre les quals hi havia la casa i una bassa per regar l'hort.
També s'hi ubicava el pedró de beneir el terme, des d'on el dia de la celebració de l'APlec de la Santa Creu, el 3 de maig, el capellà beneïa el municipi per protegir les collites.
Església de Sta. Maria
Temple d'estil romànic. Data de mitjans del segle XI amb influències de l'arquitectura llombarda. D'aquesta església avui en dia encara en podem veure un testimoni ja que es conserven dos dels tres absis que tenia i que estaven orientats a l'Est.
Va ser la primera parròquia del municipi i durant molts anys va acollir les imatges de la Mare de Déu de la Llet, del segle XIII, i del Sant Crist, d'estil gòtic, que ara es troben a l'església actual.
Aquest temple va patir les conseqüències de la gran destrucció del castell el 1463 i més endavant es va reconstruir seguint l'estil gòtic de l'època. Va ser a causa d'aquesta catàstrofe que el culte parroquial es va traslladar al nucli urbà del municipi, en concret, a l'església de la Santíssima Trinitat.
Capella de Sta. Margarida
Aquesta capella està situada al costat de l'església de Santa Maria i va ser construïda el 1303. El temple és d'una nau rectangular coberta per una volta lleugerament apuntada. El portal és de mig punt adovellat. És un edifici de transició entre el romànic i el gòtic fet de carreus ben escairats.
Dins d'aquesta capella es pot contemplar el retaule de Santa Margarida (1954), obra del pintor i retaulista barceloní Jordi Alumà i Masvidal. Aquesta peça va ser restaurada pel Servei de Restauració i Conservació de Béns i Mobles de la Generalitat ja que estava en molt mal estat a causa de diverses accions vandàliques.
Plaça del castell
Es troba davant de la capella de Santa Margarida.
Va ser el cementiri parroquial, dada que es va ratificar fa uns anys amb la troballa de restes humanes.
En l'actualitat, aquest espai acull diversos actes lúdics i populars.
Sala gran
Està coberta per una volta de canó o de mig punt, que és l'única que hi ha al castell, feta amb pedra dels voltants de la fortificació i el travertí o turo. A les parets d'aquest espai, que té una superfície de 126 m2, es poden observar senyals dels picapedrers.
Antigament, aquesta sala estava dividida en dos pisos. A la planta baixa hi havia les cavalleries, el celler, la fusteria, la cuina i altres dependències, i a dalt s'hi ubicaven les estances del cos de guàrdia i dels serveis. Es calcula que al castell hi podien viure entre 40 i 50 persones.
Actualment, en aquest espai es pot veure una exposició permanent sota el títol "Arqueologia medieval a l'Anoia". La sala també és l'escenari d'actes lúdics i culturals i es pot llogar per festes o banquets.
Sala petita
Amb les reformes que es van fer l'any 1915 al castell aquest espai es va convertir en una cisterna. Ara torna a ser una sala.
Pati interior
En aquest indret hi podia haver el pati d'armes on el senyor i els seus homes es prepararien per anar a la batalla.
A la banda esquerra d'aquest espai es pot veure la torre que estava destinada a la presó de la baronia de la Conca d'Òdena.
Torre quadrada nord, presó
Es considera la part més antiga de la fortificació pel tipus de pedra amb què està construïda. Les parets fan més de dos metres de gruix. Al segle XI la devien utilitzar com a torre de defensa en contra els atacs enemics.
Es creu que estava dividida en dos pisos i que, durant una època, la planta baixa va servir com a presó d'homes i la de dalt, com a presó de dones o graner.
Torre de l'Homenatge
És la més important en tots els castells medievals perquè, en cas de perill, era l'últim reducte defensiu per a la gent que hi habitava. Fa 17 metres d'alt, tot i que hauria pogut arribar als 25 i té onze cares de 2,5 metres de gruix, aproximadament. Per fora és poligonal i per dins rectangular.
Es diu Torre de l'Homenatge perquè era el lloc on, antigament, es feia l'acte de fidelitat al senyor que consistia en l'intercanvi de privilegis entre els vassalls i el senyor jurisdiccional.
Això fa pensar que el castell hauria tingut dues plantes. En aquest segon pis hi hauria les estances dels senyors, així com diverses cambres, una cuina, un menjador, una sala per a convits i reunions, entre altres. Actualment, aquest espai és una terrassa.
Muralles
La muralla exterior es calcula que va ser aixecada abans de l'any 1000. Consta de set bestorres defensives, cinc de semicirculars i dues de quadrades. Es poden observar fragments "d'Opus Spicatum", que són pedres en forma d'espiga o d'espina de peix.
Hi ha una atra muralla defensiva interior que s'hauria alçat posteriorment a l'exterior, en concret, a la segona meitat del segle XV amb la gran reconstrucció del castell.