Un treball d’Antoni Dalmau sobre la guerra civil i el primer franquisme a l’Anoia guanya el Premi Gumersind Bisbal

‘La Guerra Civil i el primer franquisme a l'Anoia. Nous materials', d'Antoni Dalmau i Ribalta, és el títol del treball guanyador del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems 2013, que es va a lliurar diumenge passat a l'Ateneu de la Pobla de Claramunt. Aquest premi és l'acte central de la programació de les Festes Culturals que organitza la regidoria de Cultura de l'Ajuntament i que inclou fins a nou propostes per als mesos de setembre, octubre i novembre.

El jurat -integrat pels catedràtics emèrits de la Universitat de Barcelona Pere Pascual i Domènech i Josep Maria Torras i Ribé, i l'alcalde de la Pobla, Santi Broch- va elegir per unanimitat l'estudi d'Antoni Dalmau entre els quatre treballs de recerca que es van presentar a la convocatòria. El veredicte en destaca la descoberta de materials inèdits fruit de la tasca d'investigació duta a terme per Dalmau.

Nascut a Igualada el 1951, llicenciat en Dret i professor de català, Antoni Dalmau i Ribalta ha estat també un destacat polític, havent desenvolupat tasques de regidor a l'Ajuntament de la capital de l'Anoia, de president de la Diputació de Barcelona i de Vicepresident del Parlament de Catalunya, entre altres. També és escriptor, assagista, traductor, col·laborador en mitjans de comunicació i un reconegut activista cultural.

En el camp de la investigació en estudis històrics ha publicat, entre altres, ‘El procés de Montjuïc. Barcelona al final del segle XIX (premi Agustí Duran i Sanpere d'història de Barcelona 2010), ‘Terra d'oblit. El vell camí dels càtars' (I Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica), ‘Els càtars' o ‘El cas Rull. Viure el terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908)'.

L'alcalde, Santi Broch, i la regidora de Cultura, Esther Touriñán, van ser els encarregats de lliurar el premi, que es concedeix en anys alterns a un estudi d'investigació sobre una comarca de llengua catalana o de qualsevol de les seves localitats o dels seus personatges. En igualtat de mèrits s'atorga amb preferència a un tema referit a la Pobla de Claramunt o la comarca de l'Anoia. Està dotat amb 1.200 euros i l'edició de l'obra –que es presenta públicament l'any següent- a càrrec de l'Ajuntament de la Pobla.

Un moment històric

L'acte acadèmic el va obrir l'alcalde de la Pobla, Santi Broch, i el va tancar la Diputada al Parlament de Catalunya Maria Senserrich. En els seus parlaments tot dos van fer referència al moment històric que viu Catalunya i al camí que el país ha iniciat per poder decidir lliurament el seu futur.

Santi Broch va agrair la implicació de totes les persones que durant aquests anys han fet possible el Premi Gumersind Bisbal, i especialment de la Fundació Salvador Vives i Casajuana, que des dels seu inicis, als anys 70, i fins al 2005, quan el premi el va assumir l'Ajuntament, va treballar per fer realitat el certamen i l'edició dels treballs guanyadors.

Malgrat la difícil conjuntura econòmica, l'alcalde va assegurar que l'Ajuntament continuarà donant suport a un premi “que té un ressò que va més enllà de la comarca de l'Anoia i s'estén a tot el territori de parla catalana”. Va destacar la contribució del certamen a l'hora de “preservar la cultura i la llengua catalana”, especialment en l'actual context, “un dels escenaris polítics, econòmics i socials més incerts dels últims anys”. A més, va fer referència a la polèmica Llei Wert i va recordar que “un poble que no pot educar els seus fills en la seva llengua és un poble sense futur”.

Maria Senserrich també va posar l'accent en la importància que tenen iniciatives com el Premi Gumersind Bisbal per conèixer la nostra història, la qual “hem de saber mirar per construir un futur millor”. En aquest sentit, la diputada va recordar que “tots els catalans i catalanes hem engegat un procés, que va més enllà dels partits polítics i d'algunes persones concretes, per decidir el nostre futur”. I, fent-se seves les paraules de Francesc Macià, va assegurar que aquest procés ens ha de conduir cap a la Catalunya “políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa” que anhelava l'expresident.

Per aconseguir-ho –va manifestar- “les eines d'una autonomia ja no ens serveixen”. “Ens calen nous instruments que ens permetin garantir un Estat del Benestar que protegeixi els més dèbils, la nostra sanitat, la nostra educació i la nostra cultura”, i que dibuixin un futur millor “per als nostres fills i néts”, va concloure.