Pilar Rahola va presidir, el dissabte 10 de setembre al migdia a l'Ateneu, l'acte acadèmic del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. En el seu discurs de cloenda, carregat d'un gran sentiment nacionalista i catalanista, la periodista i escriptora va assegurar que "els únics enemics del procés podem ser nosaltres mateixos. Ara ja no ens poden vèncer des de fora, ens podem vèncer des de dins". Rahola va recordar moltes èpoques viscudes pel poble català que han estat "duríssimes i encara som aquí. Hem resistit d'una manera extraordinària, heroica i pacífica". En aquest sentit, va fer esment a la història de la campana Honorata, que va ser la primera campana de la seu de Barcelona i que tocava a sometent. Felip V la va fer fondre però al cap d'uns anys es va tornar a reconstruir. Aquest, va dir Rahola, és l'esperit de Catalunya. "Som un país petit però som un gran país. Si anem junts som imparables, si resistim som imparables, si somiem horitzons llunyans som imparables", va afirmar. Respecte l'Estat espanyol, la coneguda periodista va afirmar amb contundència que "hem creat el problema més gran que ha tingut Espanya des de 1714 i no saben com resoldre'l. La pilota la tenen ells i no saben com jugar-la". Pilar Rahola va animar els catalans a sortir al carrer el dia de la Diada i "aixecar la bandera pels que no hi són i pels que han de venir".
Un premi de gran valor cultural L'acte acadèmic el va obrir l'alcalde, Santi Broch. Durant el seu parlament, el màxim representant del Consistori poblatà es va referir a la important aposta de l'Ajuntament per tirar endavant aquest premi, que des de l'any 2005 s'encarrega de la seva organització i de l'edició del treball guanyador. Broch va dir que aquest esforç és necessari per donar continuïtat a aquest certamen, que té "un gran valor cultural i que té ressonància no només a la nostra comarca sinó a tot el territori de parla catalana. És un premi que fa un reconeixement a la cultura, l'esforç i la dedicació". Santi Broch va assegurar que "la promoció de la cultura catalana és un dels grans reptes de tots els consistoris, entitats i administracions de Catalunya. Un repte que hem de dur a terme si volem preservar la nostra tradició, la nostra llengua, els nostres costums. Tots aquests elements formen part d'un gran país i d'una gran nació". L'alcalde va destacar la importància d'actes culturals com el del Premi Gumersind Bisbal per defensar el país i la seva identitat: "No només hem d'aixecar estelades i senyeres. Això és el més fàcil a hores d'ara. Cal saber què hi ha darrere d'aquests símbols i què representen. Hem de saber explicar a les noves generacions que tan important és anar a les manifestacions de la Diada com a assistir a un acte com aquest, de reafirmació cultural". Després de la intervenció de l'alcalde, la regidora de Cultura, Esther Touriñán, va llegir la convocatòria del certamen per a l'any 2017. L'import econòmic del premi serà de 1.700 euros, quantitat que s'ha incrementat respecte anys anteriors, a més de la publicació de l'obra guanyadora. Els treballs es podran presentar a l'Ajuntament fins el mes d'abril de l'any vinent. Cal dir que des d'enguany el certamen compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. Abans de l'acte acadèmic, Pilar Rahola va signar el Llibre d'Honor de l'Ajuntament. L'acte va comptar amb l'assistència de diverses personalitats polítiques de la comarca.
