Ruta dels Castells de Frontera

Els Castells de Frontera, entre els quals s'hi troba el de la Pobla de Claramunt, estan íntimament lligats amb la Marca Hispànica.

Aquesta denominació va ser utilitzada pels historiadors del segle XVIII per indicar la frontera que es va establir amb l'Islam, a principis del segle IX, seguint la vall del Llobregat i del Cardener, atravessant el Segre fins a la barrera natural que representava la serra de Montsec, límit fisiològic i històric entre els Pirineus i la Depressió de l'Ebre.

La creació dels comtats de la Marca Hispànica, amb els seus Castells que servien de fortalesa, va ser un més dels moviments d'expansió carolíngia, similar als que es van produir en el mateix moment a les altres fronteres de l'imperi. A la comarca de l'Anoia avui en dia encara es poden veure els testimonis d'aquestes fortificacions que van servir per fer front als sarraïns:

Castell d'Òdena (Òdena)

Aquest castell marca la història de la part de la comarca que es coneix amb el nom de Conca d'Òdena. D'aquesta fortificació se'n tenen indicis des del segle X. La baronia dels Òdena va ser molt forta i van arribar a ocupar càrrecs importants en la monarquia de l'època.

Posteriorment, el castell va passar de mans dels barons d'Òdena als de Cardona i després als de Medinaceli. Aquests darrers van mantenir el senyoriu fins al 1898, quan el Tribunal Suprem va anul·lar els drets senyorials sobre aquestes terres.

Al segle XV (1463), durant la guerra de Joan II, el castell d'Òdena va ser destruït i només en va quedar una torre de construcció poligonal regular d'onze cares i d'uns 7 metres d'alçada. De fet, aquesta torre és l'únic testimoni que encara es pot veure del castell d'Òdena.

Informació:

Castell de la Tossa (Santa Margarida de Montbui)

Conjunt preromànic format per una ermita i un castell. La història d'aquest castell està molt lligada a la reconquesta i a la creació de la Marca Hispànica. El castell, però, no es va començar a aixecar fins després de la inclusió d'Almanzur, l'any 987.

La construcció es va haver de paralitzar a causa d'una gran sequera, que va suposar el despoblament de la zona fins que al segle XI, durant l'època de l'Abat Bisbe Oliba, es va tornar a construir el castell i es va acabar l'església.

A partir de 1614, la Tossa va deixar de ser parròquia, va anar perdent importància i en algunes èpoques va quedar abandonada. Després de 1939 es va començar a pensar en la seva restauració, que es va portar a terme a partir de 1954. La zona on està situat aquest castell és un mirador natural sobre la Conca d'Òdena i és el punt de partida de diferents rutes i camins. Actualment, és propietat de la Fundació Patronat de la Tossa de Montbui.

Informació:

Castell de Miralles (Santa Maria de Miralles)

És l'origen de la població on es troba ubicat i se'n tenen dades des del segle X, quan pertanyia als comtes de Barcelona. Després va passar a ser dels Gurb (Cervelló) i va formar part de la baronia de la Llacuna.

Durant la guerra de Joan II aquest castell va tenir molta importància ja que la seva ubicació era considerada estratègica.

Actualment, es pot observar una torre de planta quadrada i l'església. Aquest temple és de planta rectangular, coberta a dues vessants, i té un portal adovellat amb un trencaaigües i cornises llises. Interiorment és d'una sola nau amb volta apuntada que descansa sobre una cornisa sense decoració. Pel seu estil es pot situar a l'època de transició entre el romànic i el gòtic.

Informació:

Castell de Vilademàger (La Llacuna)

La primera notícia d'aquest castell data de 987, quan formava part de la línia de defensa del Penedès. La fortificació va ser propietat de la casa comtal de Barcelona. Aquests l'infeudaren a Bernad Sendrerd a través del qual va passar a la família dels Cervelló. Dels Cervelló va anar a parar a mans dels Montcada i d'aquests als ducs de Medinaceli.El 1831 la baronia de la Llacuna era compartida pel marquès d'Aitona i pel de Moja.

D'aquest castell, en l'actualitat, se'n conserva la torre de l'homenatge, l'església d'estil romànic de Sant Pere de Màger, part de la muralla que es va construir al capdamunt de l'espadat i dues torres cilíndriques a la part sud-oest. La construcció del temple va lligada a la del castell i es pot situar pels voltants del segle X. La situació del Castell de Vilademàger a la serra d'Ancosa permet gaudir d'un bon camp de visió sobre la Plana.

Informació:

 

Darrera actualització: 01.07.2020 | 12:12